Hola gent suposo que la majoria de vosaltres ja sabeu que he començat
un nou viatge per l'amazones i com les ultimes vegades em dedicaré a escriure
una mica com va el viatge.
Estic en un cibercafè que hi ha 37 ordinadors i mirant els dos
ordinadors
del meu costat que hi ha dues noies veig que estan parlant una amb un
"noi"
dels EUA i l'altre amb un espanyol, si he xaferdejat una mica, suposo
que la
majoria esta parlant amb gent d'altre païssos, això demostra una mica
el que
voldrien molts "iquiteños".
Bé Iquitos és la ciutat amazonica més important de l'amazonia peruana,
aconseguint el maxim climax a principis del segle XX durant la febre
del
cautxú.
Fitzcarrald fou l'abanderat dels cautxers aconseguint una gran fortuna
a
costa de l'esclavatge i submissio de tribus indigenes i la gent pobre
del
lloc.
Iquitos és com una illa rodejada per rius, Itaya, Nanay i el propi
amazones,
i només s'hi pot arribar o amb avio o amb vaixell, fa 60 anys per
arribar-hi
la gent havia de creuar el canal de Panama i anar fins a Brasil i
remuntar
l'amazones.
Els voltants de Iquitos està creixent molt i s'hi poden llegir molts
cartells que indiquen la fundació de barris, pobles i molts d'ells son
posteriors a l'any 2000.
La gent que vivia a la ribera dels rius s'ha anat acostant cap Iquitos
on
els serveis són millors i engreixant encara més la quantitat de gent
pobre
que viu a la ciutat.
Els pobles són molt pobres amb cases fetes de fusta i teulades d'una
mena de
fulla de palmera (airina).
De menjar no els falta ja que l'entorn els dóna el necessari però si
que els
falta una vivenda digne, infrastructura, educació etc...
La gent és amable i força alegre, la música com la majoria de paísos
sud
americans és molt important per ells.
El poble de Belem que esta enganxat amb Iquitos té el mercat més gran
de la
regio i és un bon lloc per veure com viu la gent. Gent que va el mercat
oferint a vegades els sobrants de la pesca de la matinada o el que han
pogut
recolectar de la selva.
Hi ha tortugues, ous de tortuga, fruita de tota mena, platans pinyes,
papayes, "lagarto"cocodril i moltes més coses irreconeixibles per mi.
El port és un tragi sobretot de gent que ven platans, llavors jo
intento
imaginar-me aquest poble quan l'aigua del riu puja més de 15 metres, li
diuen la venecica de l'amazones, les cases de fusta que ara estan
assentades
el terra, floten en el riu.
Molta gent de la zona parla Quechua i l'antonio el noi que m'acompanyà
per
la zona quan li vaig preguntar per l'idioma que parlaven: - NO si es
espanyol lo que passa és que hablamos mas despacio. Clar per això no
entenia
ni papa.Hola gent suposo que la majoria de vosaltres ja sabeu que he
començat un nou viatge per l'amazones i com les ultimes vegades em
dedicaré
a escriure una mica com va el viatge
Estic en un cibercafè que hi ha 37 ordinadors i mirant els dos
ordinadors
del meu costat que hi ha dues noies veig que estan parlant una amb un
"noi"
dels EUA i l'altre amb un espanyol, si he xaferdejat una mica, suposo
que la
majoria esta parlant amb gent d'altre païssos, això demostra una mica
el que
voldrien molts "iquiteños".
Bé Iquitos és la ciutat amazonica més important de l'amazonia peruana,
aconseguint el maxim climax a principis del segle XX durant la febre
del
cautxú.
Fitzcarrald fou l'abanderat dels cautxers aconseguint una gran fortuna
a
costa de l'esclavatge i submissio de tribus indigenes i la gent pobre
del
lloc.
Iquitos és com una illa rodejada per rius, Itaya, Nanay i el propi
amazones,
i només s'hi pot arribar o amb avio o amb vaixell, fa 60 anys per
arribar-hi
la gent havia de creuar el canal de Panama i anar fins a Brasil i
remuntar
l'amazones.
Els voltants de Iquitos està creixent molt i s'hi poden llegir molts
cartells que indiquen la fundació de barris, pobles i molts d'ells son
posteriors a l'any 2000.
La gent que vivia a la ribera dels rius s'ha anat acostant cap Iquitos
on
els serveis són millors i engreixant encara més la quantitat de gent
pobre
que viu a la ciutat.
Els pobles són molt pobres amb cases fetes de fusta i teulades d'una
mena de
fulla de palmera (airina).
De menjar no els falta ja que l'entorn els dóna el necessari però si
que els
falta una vivenda digne, infrastructura, educació etc...
La gent és amable i força alegre, la música com la majoria de paísos
sud
americans és molt important per ells.
El poble de Belem que esta enganxat amb Iquitos té el mercat més gran
de la
regio i és un bon lloc per veure com viu la gent. Gent que va el mercat
oferint a vegades els sobrants de la pesca de la matinada o el que han
pogut
recolectar de la selva.
Hi ha tortugues, ous de tortuga, fruita de tota mena, platans pinyes,
papayes, "lagarto"cocodril i moltes més coses irreconeixibles per mi.
El port és un tragi sobretot de gent que ven platans, llavors jo
intento
imaginar-me aquest poble quan l'aigua del riu puja més de 15 metres, li
diuen la venecica de l'amazones, les cases de fusta que ara estan
assentades
el terra, floten en el riu.
Molta gent de la zona parla Quechua i l'antonio el noi que m'acompanyà
per
la zona quan li vaig preguntar per l'idioma que parlaven: - NO si es
espanyol lo que passa és que hablamos mas despacio. Clar per això no
entenia
ni papa.
Els indis famosos i objecte de reclam per a turistes no sé si
existeixen a
la ciutat perquè la veritat és que no es pot saber qui ho són o qui ho
deixen de ser-ho, sé que n'hi ha però ja estan totalment aculturitzats,
sé
que hi ha un poblat de la étnia del bora però que es disfrassen quan
els
turistes els visiten.
Una cosa que m'ha cridat l'atenció és la quantitat de tragamonedas que
hi
ha, vull dir sales de joc on la gent hi va a gastar-se el poc que té.
També he observat que hi ha vàries madederas que continuen talan i els
propis lugarenys s'adonen que el bosc o determinats arbres i animals
van
minvant però que podemos hacer si es nuestro medio de subsistencia,
diuen.
Avui he anat a visitar Quistocoche un lloc que hi ha una llacuna(Cocha)
una
platja amb sorra artificial on la gent s'hi banya i un zoo amb fauna
amazonica en no massa bones condicions.
Quistococha és un nom Quechua, que significa el llac de Cristo, i com
la
majoria de llocs i la majoria de coses té la seva pròpia llegenda,
perquè el
que s'hi he notat és que hi ha una gran quantitat de llegendes sobre
animals
màgics,plantes que són verinoses, rius que estan vius i homes mitat
animals
mitat homes, suposo que influencia dels indis que eleven a sobrenatural
les
coses naturals, una manera de respectar la natura.
Bé a Quistocoche com a la majoria de llocs el que m'ha impressionat més
ha
estat la gent que he conegut.
El CHINO un noi que m'ha guiat pel lloc per treure's un sobresou ja que
ells
cobre uns 40 euros mensuals, llavors hi ha els guies oficials en
Vladimir
que parla anglès i que té una obssessió per les dones i que es vol
casar com
sigui amb una espanyola, però la Susi l'altre guia diu que -Tiene mucha
habladuria pero nada es muy vergonzoso.
El chino m'ha portat per tot el zoo on he vist el tapir, la "paca" el
rossegador més gran del món, el mono fraile o erotico, perquè es
masturba
molt, les anacondes, los lagartos i el que més m'ha impressionat són
els
jaguars són maquissims i poder-los tocar m'ha fet posar els pèls de
punta.
Després de veure la fauna hem passat a veure la flora i la gran
quantitat de
plantes medicinals que hi ha. ´
Aquí he trobat un d'aquells personatges inolvidables que durant els
viatges
sempre apareixen.
L'ALBERTO és l'encarregat del jardi botànic, té uns 55 anys i només li
queden dues dents a la part superior.
No sé si és que el llarg de la seva vida s'ha pres moltes plantes
alucinogenes o realment és així. M'ha començat a ensenyar plantes de
tot
tipus i sobretot me les feia olorar.
- Esta para el pancreas, esta para la picor, esta para el dolor, una
infusion de esta y no paras de pedar durante toda la noche.
Però l'home el que realment li agradaven eren les plantes amb algun us
sexual.
- La siete veces sin sacarla, mejor que la viagra,(N'he comprat un
kilo), la
levanta los animos para una recuperacion rapida de la pinga, esta
corteza la
haces beber a una mujer y a los 5 minutos ya esta dale, dale y dale
mas.
Mentre el tio controlava una "micha" estrangera que passejava per allà
sola.
Con esta tienes que tener cuidado, La puerta de maria, te la echan y la
pija
cae flojita, eso las mujeres te la ponen para vengarse.
Després hem parlat de la ayuhuasca, la planta alucinogena que utilitzen
els
indis per poder veure el passat, futur, per curar i que es molt
important
en la cultura dels indis i que ara s'ha convertit en un bon reclam
turístic.
L'ayuhuasca es una liana que barrejada amb altres plantes té afectes
alucinogens. El que fas és vomitar molt i molt i així et neteja el cos
i de
pas l'esperit i llavors pel que diuen si resisteixes el malestar pots
alucinar.
- Puedes ver el pasado el futuro, ver a gente que conoceras, puedes ir
hasta
Rio de Janeiro, hasta el mar y incluso llegar a Barcelona y bailar
agarradito con una españolita, a mi me gusta pensar en chicas potentes
allí
dale que te pego, ahi si que tengo aguante, no termino las pilas.
Bé hi ha moltes més coses a explicar però em sembla que més o menys o
he
resumit una mica perque us imagineu més o menys on estic.
Demà agafaré el vaixell EL GRAN DIEGO cap a la triple frontera (Santa
Rosa,
Leticia i Tabatinga/Perú, Colombia i Brasil)
Bé gent arreveure
